Col·loqui Català 2018, al Bisbat de Girona

Col·loqui català a Santa Susanna

Parròquies per compartir la fe i la vida i per humanitzar l’entorn

Les parròquies poden ser «generadores de petites comunitats on es comparteix la fe i la vida» i «llevadores d’entitats socials per col·laborar en la transformació humanitzadora del seu entorn». Aquests són dues de les idees que van aparèixer amb més força en els treballs que van dur a terme la trentena de participants en el Col·loqui Català del Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) que va tenir lloc els dies 29 i 30 de juny a Santa Susanna (el Maresme). I són dues de les idees que va tractar amb profunditat Joaquim M. Cervera, llicenciat en sociologia i en teologia i expert del CEP, en la seva intervenció sobre el tema del col·loqui: «La parròquia, al servei del veïnatge».
Entre els grups on es comparteix la fe i la vida hi ha els d’estudi d’evangeli, de lectio divina, de matrimonis o les escoles de pares i mares. Aquests grups han de respondre, segons Cervera, a una triple necessitat: d’identitat, de comunicació i d’acció. Si no és així, es pot caure en el fonamentalisme o en el fanatisme.
Pel que fa a les parròquies com a generadores de teixit social, es va parlar de la creació de grups d’acció social o cultural, a partir de la detecció de les necessitats existents en el poble, barri o ciutat, i amb un treball conjunt amb altres entitats. Cervera constata que «en general, els cristians i cristianes donen testimoni personal evangèlic» fins al punt que alguns són «una referència clara de la comunitat en la relació de veïnatge i en la relació familiar o amical». Però, segons ell, «cal plantejar també el testimoni que la comunitat parroquial pot donar, com a col·lectiu o com a entitat, en el barri, poble o ciutat».
El biblista Joaquim Malé va fer referència, en la seva intervenció, als «precedents bíblics de la parròquia». Va dir que la paraula grega paroikia apareix en el Nou Testament i en la versió dels Setanta (traducció de la Bíblia hebrea al grec), però no amb el sentit que aquesta paraula té ara i ha tingut històricament. En grec, paroikia significa «veí, aquell que resideix en un país estranger sense ser-ne ciutadà de ple dret però tenint uns drets i podent-ne adquirir més». Des d’aquesta perspectiva, «la parròquia ha estat, està i ha d’estar al servei del veïnatge», sobretot buscant noves formes d’hospitalitat per a l’estranger, l’orfe i la viuda.
El col·loqui s’havia iniciat amb una exposició dels continguts del CEP de Barcelona 2017, a càrrec de Josep Casellas, i amb una presentació, per part de Joan Martínez, del proper col·loqui europeu, que tindrà lloc del 27 de juliol a l’1 d’agost de 2019 a la ciutat ucraïnesa de Lviv. S’hi tractarà el tema: «Qui ens ajudarà a ser cristians a l’Europa d’avui? Les diferències, ens poden unir?». Els subtemes per a la discussió seran: el papa Francesc i la seva visió de l’Església avui; la paràbola del fill pròdig; i la dignitat de cada persona.

Santa Susanna 2018

 


 

Programa


 

30è. Col·loqui Europeu de Parròquies 2019 a Львів - Lviv (Ucraïna)

Qui ens ajudarà a ser cristians a l'Europa d'avui?

Les diferències ens poden unir?

del 27 de juliol al 1 d'agost de 2019

Inici | Nosaltres | Barcelona | Col·loquis | Història | Contactar | Reus | © 2014 CEP - Col·loqui Europeu de Parròquies