Col·loqui Europeu de Parròquies

Lviv (Ucraïna) acollirà el 30è Col·loqui Europeu de Parròquies el 2019
del 27 de juliol fins a l'1 d'agost del 2019

 


 

 

Catalunya

El CEP demana que l’Església contribueixi al creixement d’Europa i a la seva obertura

El cristianisme ha deixat un patrimoni molt valuós a Europa però, sobretot, ha de mirar cap al futur i dur a terme la seva contribució “avui i en el futur amb vista al seu creixement”. D’acord amb el missatge que el papa Francesc va adreçar l’any 2014 al Consell d’Europa i al Parlament Europeu, aquesta aportació es concreta en la lluita per la llibertat, la justícia i la veritat, la qual té molt a veure amb la pau. El combat s’ha de dur a terme enmig dels múltiples “temors” que experimenten molts europeus i plantant cara a fenòmens com el nacionalisme i el populisme. Així ho va afirmar el teòleg austríac Paul Zulehner en la ponència inaugural de la trentena edició del Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) que va aplegar un centenar i mig de persones de tretze països –22 de Catalunya, la delegació més nombrosa– a Lviv (Ucraïna) del 27 de juliol a l’1 d’agost. A la darrera ponència, el capellà grecocatòlic ucraïnès i també teòleg Michajlo Dymyd, va parlar de la necessitat de passar d’una Europa entesa com “un projecte tancat” a considerar-la com “un projecte obert”. Per fer aquest pas Dymyd creu que és fonamental que l’Església defensi la dignitat humana i doni suport a altres persones i col·lectius en la difusió dels valors cristians”.

A l’altra ponència, pronunciada per l’exegeta ucraïnesa Halia Tesliuk, es va analitzar la paràbola del fill pròdig. Tesliuk va presentar el penediment com una restauració de la relació amb Déu. I va subratllar el “fariseisme” i l’“actitud de superioritat” del fill gran, tot i que va precisar que “cadascú es pot identificar amb els tres personatges: el pare, el fill pròdig i el fill gran”.

Els assistents al col·loqui van poder escoltar dues experiències realitzades a terres ucraïneses: una sobre la preparació dels joves al matrimoni i l’ajuda a parelles en dificultat i una altra, especialment colpidora, sobre l’acompanyament pastoral de militars i de les seves famílies en una església del centre de Lviv. El capellà responsable d’aquest acompanyament va afirmar que en els darrers cinc anys s’han fet noranta enterraments de militars morts en el conflicte amb Rússia que encara ara es manté a l’est del país.

Una desena de joves participants a la trobada van exposar als altres assistents les conclusions del seu treball. Van remarcar la necessitat de replantejaments a fons en l’Església catòlica: una aposta decidida pels joves, una Església oberta a tothom independentment de la seva orientació sexual i una atenció preferent a les persones necessitades que es troben a les perifèries.

En el transcurs del col·loqui va haver-hi ocasions per presentar la societat i l’Església ucraïnesa. Hi van contribuir tant la sortida que es va fer al monestir d’Univ, a una seixantena de quilòmetres de Lviv, com la visita a parròquies de Lviv.

El primer dia els participants van poder escoltar la salutació de l’arquebisbe metropolità Igor, de l’Església grecocatòlica ucraïnesa, el qual va fer referència a la visita recent que els bisbes del seu país van realitzar a Roma, on van poder explicar al papa Francesc la situació actual i la història de les seves esglésies.

Aquesta trentena edició del CEP tenia com a lema: “Qui ens ajudarà a ser cristians a l’Europa d’avui?”. Les diferents intervencions van anar aportant elements de resposta a aquesta qüestió. Paul Zulehner va dir que podem trobar una ajuda preciosa en les orientacions del papa Francesc, que, curiosament, no té una bona opinió d’Europa. Tant Halia Tesliuk com Michajlo Dymyd van reivindicar l’actualitat de les històries bíbliques. Per Dymyd és indispensable l’ajuda que aporta la profunda connexió del creient amb Déu. Però sense oblidar –va dir– la importància del sacrifici personal, que porta a ser més bons cristians.
La propera edició del CEP tindrà lloc el 2021 a la ciutat de Timisoara, a Romania.

Mn. Josep Casellas

Col·loqui a Ucraïna

La setmana que aquest any comença al juliol i acaba a l’agost, un grup de 22 catalans, quatre de la diòcesi de Girona, hem estat a Lviv, a l’oest d’Ucraïna per participar en el 30è Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP), el tercer que es celebra a l’Europa de l’Est. La comunitat greco-catòlica ens va acollir amb entusiasme; i, el centenar de cristians llatins, representant 8 països, vam viure una experiència al costat de gent amable i servicial, que viuen temps d’eufòria religiosa i pateixen una situació política greu, com a ciutadans i com a patriotes.

El company i amic, prevere i periodista, Josep Casellas ha fet unes reflexions encertades sobre el contingut del Col·loqui: El cristianisme ha deixat un patrimoni molt valuós a Europa però, sobretot, ha de mirar cap al futur i dur a terme la seva contribució “avui i en el futur amb vista al seu creixement”. D’acord amb el missatge que el papa Francesc va adreçar l’any 2014 al Consell d’Europa i al Parlament Europeu, aquesta aportació es concreta en la lluita per la llibertat, la justícia i la veritat, la qual té molt a veure amb la pau. El combat s’ha de dur a terme enmig dels múltiples “temors” que experimenten molts europeus i plantant cara a fenòmens com el nacionalisme i el populisme. Així ho va afirmar el teòleg austríac Paul Zulehner en la ponència inaugural.

A la darrera ponència, el capellà grecocatòlic ucraïnès i també teòleg Michajlo Dymyd, va parlar de la necessitat de passar d’una Europa entesa com “un projecte tancat” a considerar-la com “un projecte obert”. Per fer aquest pas Dymyd creu que és fonamental que l’Església defensi la dignitat humana i doni suport a altres persones i col·lectius en la difusió dels valors cristians”.

A l’altra ponència, pronunciada per l’exegeta ucraïnesa Halina Tesliuk, es va analitzar la paràbola del fill pròdig. Tesliuk va presentar el penediment com una restauració de la relació amb Déu. I va subratllar el “fariseisme” i l’“actitud de superioritat” del fill gran, tot i que va precisar que “cadascú es pot identificar amb els tres personatges: el pare, el fill pròdig i el fill gran”.


Una classe magistral de com es fan les icones sobre vidre, una festa de les Nacions amb participació de tots els grups, uns tasts de galetes, xocolata o cervesa i vi de diferents països, va ser la part més lúdica del Col·loqui.

La Divina Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, amb profusió de cants, d’encens i de concelebrants, va omplir cada migdia de pregària i de lloança a Déu, el nostre temps; amb unes celebracions presidides per l’Arquebisbe Igor, el dissabte, o pel rector de la parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu, el diumenge. Aquesta parròquia va ser inaugurada el 1990, i la va visitar el Papa Joan Pau II el 2001.

Una desena de joves participants a la trobada van exposar als altres assistents les conclusions del seu treball. Van remarcar la necessitat de replantejaments a fons en l’Església catòlica: una aposta decidida pels joves, una Església oberta a tothom independentment de la seva orientació sexual i una atenció preferent a les persones necessitades que es troben a les perifèries.

En el transcurs del col·loqui va haver-hi ocasions per presentar la societat i l’Església ucraïnesa. Hi van contribuir tant la sortida que es va fer al monestir d’Univ, a una seixantena de quilòmetres de Lviv, com la visita a parròquies de Lviv. Amb una desena de membres, a mi em va correspondre anar a la parròquia de Sant Nicolau, als afores de Lviv, on el rector i cinc preveres (la majoria d’ells casats) atenen uns tres mil feligresos cada cap de setmana, en cinc celebracions litúrgiques, amb vuit-cents infants a la catequesi, i atenen una escola parroquial amb cinc-cents alumnes.

El primer dia els participants vam poder escoltar la salutació de l’arquebisbe metropolità Igor, de l’Església greco-catòlica ucraïnesa, el qual va fer referència a la visita recent que els bisbes del seu país van realitzar a Roma, on van poder explicar al papa Francesc la situació actual i la història de les seves esglésies.
Aquesta trentena edició del CEP tenia com a lema: “Qui ens ajudarà a ser cristians a l’Europa d’avui?”. Les diferents intervencions van anar aportant elements de resposta a aquesta qüestió. Paul Zulehner va dir que podem trobar una ajuda preciosa en les orientacions del papa Francesc, que, curiosament, no té una bona opinió d’Europa. Tant Halina Tesliuk com Michajlo Dymyd van reivindicar l’actualitat de les històries bíbliques. Per Dymyd és indispensable l’ajuda que aporta la profunda connexió del creient amb Déu. Però sense oblidar –va dir– la importància del sacrifici personal, que porta a ser més bons cristians, conscients que hem de ser l’ànima d’Europa.

Vam viure vuit dies envoltats de belles icones que substitueixen les imatges de les nostres esglésies llatines. En el decurs del Col·loqui es va beneir una icona dels sis sants patrons d’Europa: dels sants Ciril, Metodi i Benet de Núrsia; i les santes Catalina, Brígida i Teresa Beneta de la Creu (Edith Stein), que va morir màrtir en els camps d’extermini nazis; avui, divendres 9, quan escric l’article, en recordem el seu testimoni.
La propera edició del CEP tindrà lloc el 2021 a la ciutat de Timisoara, a Romania.

Mn. Josep Taberner i Vilar, rector de Pals i Begur

Parròquia Vibrant.
Un lloc d’encontre amb el Crist Vivent

Sota la direcció del bisbe local i en estreta comunió amb ell, la parròquia juga un paper fonamental en l'Església. Perquè és en la parròquia que els fidels es troben amb més freqüència amb Crist a través de la instrucció cristiana, la pregària i el servei comunitari al pròxim. Promovent i dinamitzant la vida de la nostra parròquia, animem tota l'Església.

Elements d’una parròquia vibrant:

  1. La paraula de déu i la catequesi (Kerygma): ensenyar les veritats de la fe i el seu rol en la vida quotidiana.
  2. Litúrgia i Pregària: participació a la vida litúrgica, sacramental i a la pregària per a la santificació del poble de Déu.
  3. Servei al nostre pròxim (Diakonia): Atendre a aquells que ho necessiten, tant dins la parròquia com "al món".
  4. Lideratge - Responsabilitat: El ministeri del bisbe i del clergat amb la cooperació dels laics en l'administració dels dons (temps, talent, tresor) per al bé comú.
  5. Comunió - Unitat (Koinonia): Fomentar la unitat espiritual en l'Església de Crist i promoure la unitat de tots els cristians (ecumenisme).
  6. Esperit Missioner: testimoniar una vida en Crist, convidant als altres a participar.
(Estratègia 2020 per al desenvolupament de l'Església Grega Catòlica d’Ucraïna).

No és una veritat absoluta, però és un fet constatable: que en els darrers cinquanta anys s’ha anat reduint el nombre de preveres a les nostres diòcesis, i en general a tota l’Europa Occidental. El P. Alphonse Borras ha publicat fa uns mesos “Quant les prêtres viennent à manquer”. Conegut canonista i pastoralista, ha fet diverses conferències i sessions d’estudi a Barcelona; la meva coneixença i amistat venen dels deu anys que ha estat expert del Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP, 2007-17) ...

 

Consell d'Europa

Daniel GUERY, president de les ONG cristianes al Consell d’Europa, ha rebut, a Roma, de mans del cardenal PAROLIN la condecoració de comandant de Sant Gregori el Gran, per la feina feta amb nosaltres a Estrasburg. Foto de la celebració feta a la Santa Seu d’Estrasbourg per aquest motiu.

 

Web Consell d'Europa:

 

 

 

 

Elisabeth Conreaux

Més informacions

Menys informacions

Inici

Inici

Col·loqui Europeu de Parròquies a Lviv (Ucraïna)

COL·LOQUI
EUROPEU
DE PARRÒQUIES
A LVIV (UCRAÏNA):
Inici d’icones i creus.
Ambientació en circumloqui.

Litúrgies llargues i eucaristia amb olis.
Ponències amb molt bon peu,
Grups de treball cercant vies.
El fil “rouge” s’extravia,
per viaranys lleus.

Necessitat que algú provoqui,
revolucioni i renovi
el cristianisme europeu
per servir sense falòrnies,
les sofertes parròquies.
De l’evangeli beu
qui de nou obri i ori.

El català sembla que sobri
i l’anglès domina arreu:
És això glòria?
És vanaglòria?
d’un imperi sense Déu
o més aviat és un desori?

Per malaltia, desconcert i rebombori
o per compromisos seus,
les veus dels experts són anònimes.
Han canviat les tornes,
en un tarannà est-europeu.

Cap on va el Col·loqui?:
Els greco-catòlics
necessiten recolzament oest-europeu.
Els hi hem ofert història,
presència, prestigi sense boires.
Siguem bons galileus
i deixem fer al nou consorci.

Germanes i socis
Hem gaudit: mireu!
de gent amable i servidora
que viuen temps d’eufòria,
patriotes amb ferides greus.
Gràcies siguin dades, pels seus somnis.

Escapades i goris-goris.
Visites a esglésies de nou dempeus.
Monestirs sense cabòries.
Emocions belles, no errònies.
Cadascú en el moment seu
pot haver caminat vers el seu interior col·loqui.

quim cervera, 31 juliol 2019


 

Agenda

2019

  • CEP 27/7-1/8 a Lviv.
  • CE 4-6 d'octubre a Gozo (Malta).

2020

2021

  • CEP 2021 a Rumania.

 

Tríptic CEP

 

 

Inici | Nosaltres | Lviv - Львів 2019 | Col·loquis | Història | Contactar | © 2019 CEP - Col·loqui Europeu de Parròquies